El nostre Estandart
El 18 de març de 1967, durant l’Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats, i pel vent i la pluja, l’estandart original de la falla es va partir en dos trossos, davant la sorpresa de tota la comissió. Per això, i perque es trobava molt deteriorat es va decidir fer un nou. En una de les juntes es va decidir que no devia tindre la forma de la Real Senyera, que era molt comuna en aquella época, i adquirint la forma anterior se li va afegir el fondo blau obscur i es varen colocar les quatre bandes roges sobre el groc.
Tota la seda va ser obsequi de la família Catalá, com figura darrere, junt a l’any, en senyal d’agraïment. Esta família va ser la que va suministrar la seda per al trage de nóvia de l’Infanta Cristina. La fabricació dels pals i de l’escut que figura dalt va ser obra i donació dels germans José i Francisco Comes en el seu taller del carrer Lepanto. Anys més tart es trencaria este escut i ho reemplaçaria el broncista Juan Soriano i Filiberto.
El brodat ho varen realisar en la Gran Via Ramón i Cajal, junt al túnel de les grans vies i pagant la confecció Antonio Martínez i Merino, entonces president de la falla. La Fallera Major, la dòna Manolita Ramón i Micó, va presidir la bendició en la capella del colege de l’Inmaculada situada en Guillem de Castro.
Dos voltes ha anat l’estandart a arreplegar el primer premi, en 1977 obra de Vicente Sancho, i en 1991 obra de Juan García i Marqués. En 1969 va arreplegar el Bunyol d’Argent, en 1972 el d’Or, en 1982 el d’Or en Fulles de Llorer, i per últim en 1997 va obtindre la més alta distinció, el Bunyol d’Or i Brillants en Fulles de Llorer.
Per a celebrar el centenari en l’any 2000 es va fabricar un atre estandart que és el que utilisem en l’actualitat.
Falla Guillem de Castro, Triador i Sant Pere Pasqual 
Debe estar conectado para enviar un comentario.